La primera sensació que un té en arribar a Schiphol és que es troba en un aeroport de rellevància mundial on s’està coent alguna cosa. De fet els Països Baixos amb una població de gairebé 17 milions d’habitants i superfície de 41.526 km2 (poc més que Catalunya), s’ha convertit en un dels estats més rics del món. La seva gran densitat de població no ha impedit que sigui un dels països on els seus habitants gaudeixen d’una de les rendes per càpita més elevades del món.
L’Estació Central és la porta d’entrada a la ciutat i també a la zona de vianants del casc antic, plena de botigues de “souvenirs” de mal gust i de restaurants de menjar ràpid. Baixant per l’avinguda Damrak, una de les principals artèries de la ciutat, arribem al centre neuràlgic de la ciutat: la Plaça Dam. Just en aquest indret, al segle XIII hi havia un dic (Dam en holandès) que contenia les aigües del riu de la ciutat, l’ Amstel. Així doncs, no ens serà difícil imaginar que de la unió d’ambdues paraules, Amstel i Dam, en sorgí el nom de la ciutat.
Deixant a mà esquerra el Barri Roig i pocs metres més avall de la plaça Dam arribem en un dels racons més singulars de la capital holandesa: la plaça Spui. Envoltada de tot tipus de llibreries i cafès populars ens guarda un petit secret, Begijnhof: un curiós pati interior enjardinat vorejat per un conjunt d’immaculades antigues cases d’estil holandès. De fet si us fixeu bé en distingireu una que té la façana de fusta, la més antiga que es conserva de la ciutat. Un lloc doncs, idoni per fruir del silenci allunyat de les masses.
Leidsegracht, un dels carrers comercials per excel•lència, ens apropa a dos dels museus de pintura més reconeguts de tot Europa: el Rijksmuseum on s’exposen obres de pintors de l’escola flamenca (Rembrandt i alguns dels seus deixebles) i el Van Gogh Museum. L’explosió de color de les obres de l’etapa que l’artista passa a Arles justifiquen per si soles una visita. Els girasols, Els menjadors de patates, L’autoretrat i L’habitació de Vincent són només un petit exemple del que hi podrem trobar.
Per agafar forces res millor que un “take away” (menjar per endur) a base d’amanides i fruita ajagut en qualsevol dels racons que ofereix el Vondelpark. Amb l’arribada de la calor el pulmó verd de la ciutat esclata de vida convertint-se en punt de trobada dels seus ciutadans. Malabaristes, ciclistes, encorbatats i banyistes comparteixen un mateix espai amb l’únic objectiu de fruir del verd i el sol estiuenc.
La tarda és per Grachtengordel, una de les zones més pintoresques i emblemàtiques d’Amsterdam vertebrada pels canals, Herengracht, keizersgracht i Prinsengracht (canals del senyor, l’emperador i el príncep). Canals elegants vorejats per cases perfectes de maó, lleugerament abraonades i amb grans finestrals que resten oberts com grans aparadors mentre els seus inquilins segueixen el curs de la vida. Sobte la facilitat amb la que un pot tafanejar des del carrer estant les vides d’altri. Probablement aquest art (el del xafardeig) més propi del poble llatí mai ha acabat d’arrelar per aquestes contrades.
Qualsevol cantonada és bona per prendre una bona cervesa fresca d’origen holandès acomodat en una de les tantes terrasses que ofereix la ciutat. Probablement des d’un punt fix sempre és més fàcil prendre el pols a allò que t’envolta. Prinsengracht amunt arribem a la concorreguda casa d’Anna Frank, a certes hores les cues poden arribar a ser considerables, un dels reclams turístics per excel•lència de la ciutat. La història, ben coneguda per a la majoria, bé s’ho mereix i l’indret és realment colpidor.
Quan cau el sol, la llum estiuenca dels països nord-europeus és poc més que un regal per als sentits. Passejar pel port pot ésser una bona manera de comprovar-ho. Per sopar, l’antic barri obrer de Jordaan ofereix locals de tall bohemi enmig de carrers estrets on abunden plantes i flors.
La nit és moment per comprovar el perquè del nom del famós Barri Roig, així com per deturar-se i delectar-se amb qualsevol dels canals il•luminats. L’endemà potser, deambulant sense rumb amb bicicleta, serà un bon moment per descobrir les altres cares de la ciutat.
